L´Assassí imprevist

Por Francesc Marí

El nostre protagonista —que a partir d´ara coneixerem com a senyor X, que encara que estigui molt vist, sempre queda bé— és un home senzill, insignificant, insípid, banal, anodí...

Sembla que la seva vida transcorrerà sense que res el faci destacar, encara que sigui un instant per sobre els altres, fins que el destí s´interposarà en el seu camí. Qui diu el destí, diu la policia, que el detindrà com a sospitós de dos casos d´assassinat més propis d´una pel·lícula que de la realitat.

Malgrat que tots els indicis apunten a que aquestes morts han estat obra d´un autèntic assassí a sou, també semblen assenyalar que aquest assassí no es altre que el senyor X, un home que no sembla capaç ni tan sols d´haver-ho pogut imaginar.

• Idioma: Español
• Editorial: Universo de Letras
• Fecha de lanzamiento: 7 may 2018
• ISBN: 9788417436520

Francesc Marí

Nacido en Barcelona en 1988, Francesc Marí no se aficionó a la escritura hasta después de licenciarse en historia, cuando decidió centrarse en su nueva faceta de escritor. Como historiador centró sus investigaciones en la vida de Napoleón Bonaparte, y, en particular, en su presencia y la forma de ser representado en el cine, llevándolo a doctorarse con la tesis titulada Napoleón Bonaparte y el cine: una interpretación histórica. Desde entonces, y como apasionado del séptimo arte, escribe sobre cine en LASDAOALPLAY?, web que él mismo administra junto a un amigo de toda la vida. Al mismo tiempo, ha seguido trabajando en sus propias historias que se han publicado como novelas y relatos en diversas editoriales. Actualmente, trabaja en el sector editorial como lector profesional, corrector de estilo y redactor de contenido. Para más información:  Página web: francescmari.com Twitter: @franmaricompany  

Vista previa del libro

L’àtic

Primera Part

El senyor X avançava a pas decidit per una de les principals avingudes de la ciutat. Amb les mans tremolosos pels nervis, va mirar el rellotge de polsera que duia al canell esquerra.

—Que tard que és! —va exclamar com si fos el conill blanc de l’Alicia, i va accelerar el pas, patint per no poder arribar a temps a la cita.

Hauria agafat el taxi, però els seus honoraris no ho permetien, així que havia optat per anar amb transport públic. Malgrat això, no sabia si era per que aquell era un barri de rics i tots anaven amb cotxe i xofer, que ni el metro, ni l’autobús, ni cap altre mitjà de transport s’acostava el suficient per no evitar-li caminar, obligant a qualsevol home del carrer, a fer un bon exercici de cames abans no arribar-hi.

Notant com unes gotes fredes de suor li regalimaven per la templa, el senyor X va començar a examinar amb neguit els números que hi havia sobre les portes principals dels edificis davant dels que passava, buscant àvidament el número que li havia facilitat el seu