Variaciones de voz y cuerpo

Por Martí Soler Viñas

A partir de la memoria, la poesía de Martí Soler renueva imágenes y otorga cuerpo a las emociones, lugares y situaciones surgidas de la relación amorosa con la mujer y con la naturaleza. En este libro encontramos la pasión en nuevas formas poéticas de enfrentar la vida cotidiana y encontrar el cimiento de dos mundos.

• Idioma: Español
• Editorial: Fondo de Cultura Económica
• Fecha de lanzamiento: 31 jul 2014
• ISBN: 9786071621542

Vista previa del libro

Índice

D’OCASIONS

Anem caminant per la pineda

Un bosc d’alzines ens aixopluga

Passen gavines que venen de ponent

L’herbei va agafant color de sendra

Entre el mar i la muntanya els vianants

Fa calor i l’horitzó no existeix

Entrem a ple hivern i fem la migdiada

Recordem la fira dels dies madurs

Un munt de terra ens fa d’escenari

Dues ombres teatrals i un fanal recitat

Hem de vèncer, cosins meus

Hem de convèncer, Sergio, germà

L’oceà ens mira tranquil·lament passar

Som a la porta

Tot és net com la gelatina d’ahir

Mons estranys

Els pantalons curts i l’accent de pagès

Cabòries d’un dia

La ciutat ens enmiralla (pastada per la pluja)

Una línia linotípica

Camí de pujada, muntanya de poques paraules

L’Elsa que em permet el fair play

i s’acosta amb mi a l’ample recerca

de les mans plenes d’aram,

de pell i d’ulls immersos

DE OCASIONES

Vamos caminando por el pinar

Un bosque de encinos nos acoge

Pasan gaviotas que llegan de poniente

El prado va tomando color de ceniza

Entre el mar y la montaña los paseantes

Hace calor y el horizonte no existe

Entramos al invierno pleno y tomamos una siesta

Recordamos la feria de los días maduros

Un montón de tierra nos procura el escenario

Dos sombras teatrales y un farol recitado

Tenemos que vencer, primos míos

Debemos convencer, hermano Sergio

El océano nos mira pasar tranquilamente

Estamos en la puerta

Todo está limpio como la gelatina de ayer

Mundos extraños

Los pantalones cortos y el acento rural

Elucubraciones de un día

La ciudad nos espejea (pastada por la lluvia)

Una línea linotípica

Camino de subida, montaña de pocas palabras

Es Elsa la que me permite el fair play

y se acerca conmigo a la ancha búsqueda

de las manos llenas de peltre,

de piel y de ojos inmersos

Els quatre mil metres són una juguesca

Dues cases i els amics

Passions i fre de programes punyents

Una fotografia en blanc i negre

Els segles s’amunteguen uns i altres en successió

Són d’arquitectura de suro

No trobes que hauriem de fer les caixes

com qui fa de llevadora?

Porta el sostre a sis o set metres

i el pati central

De què parlas? Qui t’ho ha dit?

Són els fills els que parlen

Els dies riuen i els dies ploren

Torre de dalt, carrer de baix

La força del vent, la parla nostrada

Països i ciutats, fang glaçat

No entenc la premura de les aigües

Tot s’entrebanca i es fon en un plat

Fem la llista de les plantes i dels arbres

Angoixes de dies, de mel i de fel

Camí de San Pedro: conta els giravolts

Tot ha de ser florit i lliure

La carena com una esquena d’ase

El senyor Garamond ho ensenyoreja

Del set, al dos i al tres

I tornem a ser-hi d’un a l’altre

No et deixis guanyar per l’eufòria

No et deixis vèncer per les distàncies

Camina per la vorera; mira per on trepitges

La volta plena de llum: grocs i vermells

La regió de transparències múltiples

Ho ha dit qui ho ha dit, estimada meva.

Los cuatro mil metros son una apuesta

Dos casas y los amigos

Pasiones y freno de programas dolientes

Una fotografía en blanco y negro

Los siglos se amontonan unos a otros en sucesión

Son de arquitectura de corcho

¿No crees que deberíamos hacer