La nació de les plantes

Por Stefano Mancuso

Finalment, La nació de les plantes pren la paraula, la nació més important, estesa i poderosa de la Terra. "En nom de la meva relació de dècades amb les plantes, vaig imaginar que aquestes estimades companyes de viatge, com a mares solidàries, després de fer possible que vivíssim, venien a ajudar-nos en observar la nostra incapacitat per garantir la supervivència. Com? Suggerint una constitució real per construir el nostre futur d'éssers respectuosos amb la Terra i la resta d'éssers vius. La constitució té vuit articles, ja que vuit són els pilars fonamentals en què es basa la vida de les plantes i, per tant, la vida de tots els éssers vius."

• Idioma: Español
• Editorial: Galaxia Gutenberg
• Fecha de lanzamiento: 4 mar 2020
• ISBN: 9788418218019

Vista previa del libro

Per cortesia de l’autor

Stefano Mancuso és una de les màximes autoritats mundials en el camp de la neurobiologia vegetal. Professor titular a la Universitat de Florència, dirigeix el Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal i és membre fundador de la International Society for Plant Signaling & Behavior. Ha publicat centenars d’articles científics a revistes internacionals i diversos llibres, entre els que destaquen Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal (Galaxia Gutenberg, 2015), El futuro es vegetal (Galaxia Gutenberg, 2017) i El increíble viaje de las plantas (Galaxia Gutenberg, 2019).

Finalment, La nació de les plantes pren la paraula, la nació més important, estesa i poderosa de la Terra.

«En nom de la meva relació de dècades amb les plantes, vaig imaginar que aquestes estimades companyes de viatge, com a mares solidàries, després de fer possible que vivíssim, venien a ajudar-nos en observar la nostra incapacitat per garantir la supervivència. Com? Suggerint una constitució real per construir el nostre futur d’éssers respectuosos amb la Terra i la resta d’éssers vius. La constitució té vuit articles, ja que vuit són els pilars fonamentals en què es basa la vida de les plantes i, per tant, la vida de tots els éssers vius.»

STEFANO MANCUSO

Títol de l’edició original: La nazione delle piante

Traducció de l’italià: Maria Llopis i Freixas

Publicat per:

Galaxia Gutenberg, S.L.

Av. Diagonal, 361, 2n 1a

08037-Barcelona

[e-mail]

www.galaxiagutenberg.com

Edició en format digital: març de 2020

© Gius. Laterza & Figli, 2019

© de la traducció: Maria Llopis, 2020

© de les imatges d’interior: Silvana Amato, 2019

© Galaxia Gutenberg, S.L., 2020

Imatge de portada: © Sarah Abbott

Conversió a format digital: Maria Garcia

ISBN: 978-84-18218-01-9

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació de la totalitat o part d’aquesta obra només es pot realitzar amb l’autorització dels seus titulars, a part les excepcions previstes per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessiteu reproduir algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45)

Índex

Pròleg

Carta de drets de les plantes

Article 1. La Terra és la casa comuna de la vida. La seva sobirania pertany a tots els éssers vius

Article 2. La Nació de les Plantes reconeix i garanteix els drets inviolables de les comunitats naturals com a societats basades en les relacions entre els organismes que les formen

Article 3. La Nació de les Plantes no reconeix les jerarquies animals, basades en centres de comandament o funcions concentrades, i afavoreix democràcies vegetals difoses i descentralitzades

Article 4. La Nació de les Plantes respecta universalment els drets dels éssers vius actuals i els de les pròximes generacions

Article 5. La Nació de les Plantes garanteix el dret a l’aigua, el sòl i l’atmosfera nets

Article 6. El consum de qualsevol recurs no renovable queda prohibit

Article 7. La Nació de les Plantes no té fronteres. Cada ésser viu és lliure de transitar-hi, traslladar-s’hi i viure-hi sense cap limitació

Article 8. La Nació de les Plantes reconeix i afavoreix el suport mutu entre les comunitats naturals d’éssers vius com a instrument de convivència i de progrés

Pròleg

Fa exactament cinquanta anys, la vigília de Nadal del 1968, la missió Apol•lo 8 duia, per primera vegada en la història, una tripulació humana en òrbita al voltant de la Lluna. William Anders, Frank Borman i James Lovell van ser els primers afortunats mortals que van poder observar la cara oculta del nostre satèl•lit i van quedar encantats davant l’espectacle de la Terra que apareix. En el curs d’aquella missió, durant una de les deu òrbites al voltant de la Lluna, William Anders va fer una foto que es faria famosa i que entraria de dret a formar part de les icones de la història recent de la humanitat: l’albada de la Terra vista des de la Lluna. Tots nosaltres alguna vegada l’hem vist reproduïda. Representa el globus terrestre, parcialment en ombra a la part inferior, amb el sud cap amunt i l’Amèrica meridional al centre de la foto, que sorgeix més enllà de l’horitzó lunar. Un món blau i verd, amb els núvols blancs que n’embolcallen delicadament la superfície. Aquella foto, anomenada pel seu autor Earthrise i catalogada per la NASA amb la menys poètica signatura AS8-14-2383HR, va canviar, per sempre, la nostra idea de la Terra, revelant-nos un planeta de majestuosa bellesa, però també fràgil i delicat. Una acolorida illa de vida en un univers buit i fosc.

Un planeta verd a causa de la vegetació, blanc pels núvols i blau per l’aigua. Aquests tres colors que són la firma del nostre planeta, per un motiu o un altre, no existirien sense les plantes. Són elles les que fan de la Terra el que en coneixem. Sense plantes, el nostre planeta s’assemblaria molt a les imatges que tenim de Mart o de Venus: una estèril pilota de roca.

I tanmateix, d’aquests éssers que representen la quasi totalitat de tot allò que és viu, que literalment han format el nostre planeta, i de què tots els animals –⁠inclosos els homes, evidentment⁠– depenen, en sabem ben poc; gairebé res. És un problema enorme, que ens impedeix d’entendre com en són, d’importants, les plantes per a la vida a la Terra i per a la nostra personal, immediata, supervivència. Si considerem les plantes com molt més pròximes al món inorgànic que a la plenitud de la vida, estem cometent un error de perspectiva fonamental, que ens podria sortir ben car. Per mirar d’evitar l’escassa consciència i estima que tenim pel món vegetal, ja que nosaltres, els homes, només tenim en compte les categories humanes, aquest llibre tracta les plantes com si formessin part d’una nació, és a dir, d’una comunitat d’individus que comparteix l’origen, els costums, la història, les organitzacions i les finalitats: la Nació de les Plantes. Observant les plantes com s’observa una nació humana, els resultats són sorprenents. La Nació de les Plantes, amb el seu tricolor verd, blanc i blau (són els colors del nostre planeta i depenen de la presència de les plantes), representa la més poblada, important i difosa nació de la Terra (només els arbres són més de 3.000 milions).¹ Constituïda per tots els éssers vegetals presents al planeta, és la nació de la qual depèn qualsevol altre organisme viu. Us crèieu que les superpotències eren les veritables mestresses de la Terra o us pensàveu que depenem dels mercats dels Estats Units, la Xina i la Unió Europea? Bé, doncs us equivocàveu. La Nació de les Plantes és l’única, veritable i eterna potència planetària. Sense les plantes, els animals no existirien; la vida mateixa al planeta, potser, no existiria i, encara que existís, seria una cosa terriblement diferent. Gràcies a la fotosíntesi, les plantes produeixen tot l’oxigen lliure present al planeta i tota l’energia química que consumeixen els altres éssers vius. Existim gràcies a les plantes i podrem continuar existint només en companyia seva. Tenir sempre clara aquesta noció us serà de gran ajuda.

Tot i que es comporta com si ho fos, l’home no és l’amo de la Terra, sinó tan sols un dels seus veïns més desagradables i molestos. Des del moment de la seva arribada, fa uns 300.000 anys –⁠poca cosa si ho comparem amb la història de la vida, que es remunta 3.800 milions d’anys enrere⁠–, l’home ha reeixit en la difícil empresa de canviar tan dràsticament les condicions del planeta que ha acabat esdevenint un lloc perillós per a la seva mateixa supervivència. Les causes d’aquest comportament desconsiderat són en part inherents a la seva natura depredadora i en part, crec, depenen de la incomprensió total de les normes que regulen l’existència d’una comunitat