Pells mortes

Por Eva Saumell i Olivella

Pells mortes, que va guanyar el premi de textos teatrals per a espectacles de Petit format Saó de Ponent 2019, abraça quatre generacions nascudes entre 1888 i 1968: besàvia, àvia, mare i filla. Saumell defuig la linealitat per submergir-nos directament en un cor de veus que dialoguen i entren en conflicte en la gestió d'una memòria que ha estat silenciada i reprimida. La figura de la filla, propera generacionalment a l'autora, és la que burxa en el passat per remoure records d'una mare que va viure els efectes de la guerra de petita, però de la qual no té memòria pròpia. I sobretot de les àvies, que n'expliquen de tots colors, posant sobre la taula les atrocitats comeses tant pels rojos com els nacionals durant la guerra civil i les represàlies posteriors.

• Idioma: Español
• Editorial: Edicions del Núvol SLU
• Fecha de lanzamiento: 23 sept 2020
• ISBN: 9788417455255

Vista previa del libro

publicats

Premi del Concurs de textos teatrals per a espectacles de Petit Format Saó de Ponent 2019.

Organitzat per:

JURAT

Núria Dalmases, llibretera

Francesc Foguet, crític teatral

Jaume Jovells, director de teatre

Anton Not, filòleg

Alba Pla, filòloga

© Eva Saumell, 2020

© D’aquesta edició:

NÚVOL, EL DIGITAL DE CULTURA

c/ Mallorca, 348

08013 Barcelona

nuvol.com

Edició: Oriol Puig Taulé

Disseny: Laia Serch Muni

@nuvol_com

@nuvol_com

@elnuvol

ISBN: 978-84-17455-25-5

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes en la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.

Pells mortes

______________

Qu’est donc le mortel, que tu t’en souviennes;

le ver de terre, pour que tu t’en soucies?

CS

ELS PERSONATGES

FILLA

MARE

ÀVIA 1: ho és de la FILLA

ÀVIA 2: ho és de la MARE

Representen quatre generacions de dones nascudes entre 1888 i 1968.

L’ESPAI

Ha de ser molt simple.

A l’esquerra de l’escenari, una taula, dues cadires de voga i els objectes que es vagin citant en cada escena. A terra hi han papers, arxivadors i llibres formant petites columnes.

A la dreta, un munt d’ampolles de plàstic buides escampades per terra; després, penjaran del sostre. Juguen un paper molt important, ja que els personatges les utilitzen per crear atmosferes i com a elements escènics.

LA MÚSICA

A banda de les cançons que s’indiquen en les diferents escenes, hi ha tres moviments que pertanyen al ballet El llac dels cignes de Piotr Ilitx Txaikovski.

PRÒLEG

L’escenari està a les fosques. Se senten QUATRE VEUS que diuen el text com un cor.

QUATRE VEUS: Soc àvia. Soc mare. Soc àvia. Soc filla. Tots els personatges de l’obra. Recorreré els seus camins i esdevindré totes les dones de la terra. Seré ELLES. Entendré el món a través seu, i pels viaranys que els altres eviten, trobaré la meva veu: el mirall de la meva ànima.

1 — LA INFANTESA

Mentre sona el moviment «Pas de quatre», comença a il·luminar-se l’escenari. La FILLA, la MARE i l’ÀVIA 1 i 2 van aixafant les ampolles de plàstic al ritme de la música com si trepitgessin raïm. A mida que el tema avança, van augmentant la seva energia i cada vegada les xafen amb més força fins arribar a l’extenuació, que coincideix amb la fi del moviment.

Fosc.

2 — CONTE A LA VORA DEL FOC

L’escenari s’il·lumina de nou i veiem la muntanya d’ampolles aixafades que penja del sostre: és un mòbil gegant. Sota una llum blava, la FILLA mira als espectadors i parla. Ho fa amb una veu amorosa, com si volgués guanyar-se el seu