Desitjos de paper

Por Susana Martínez

Quan un foc t’inflame per dins, i els cavalls córreguen per tot el teu interior, salvatges, sense control, sense remei... sense voler remei... I sentes la pell d’un altre, tan pròxima com la teua pròpia, estant tan lluny... I t’acarona i l’acarones... Això és el desig... els desitjos... Que, a vegades, malauradament, o no (mai se sap amb certesa), no ixen del paper...

• Idioma: Español
• Editorial: NPQ Editores
• Fecha de lanzamiento: 6 sept 2024
• ISBN: 9788410453074

Vista previa del libro

PORTADA_DESITJOS_DE_PAPER_RECORTADA.jpg

DESITJOS DE PAPER

Susana Martínez Lorente

DESITJOS DE PAPER

Susana Martínez Lorente

Il·lustració de coberta

Chusa Gómez Cervera

No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu emmagatzematge en un sistema informàtic, ni la seua transmissió per qualsevol procediment o mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mitjans, sense permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

«Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei».

Desitjos de paper

© Del text: Susana Martínez Lorente

© De la il·lustració de coberta: Chusa Gómez Cervera

© D’aquesta edició: NPQ Editores

www.npqeditores.com

[e-mail]

Primera edició: agost, 2024

ISBN: 978-84-10453-07-4

A MÉS QUE MUSA: Gràcies per convidar-me,

de nou, a sentir, a somniar.

"De sobte es veié dalt d’una Kawasaki pel carrer de Colom. Darrere, abraçada al seu cos, una roja de llavis molsuts enlairava una melena llarga. Un somni prometedor.

Un somni, però. (…)

Fità la dona amb certa enveja. Duia un pijama d’estiu ben suggeridor, compost d’uns pantalons curts i un niqui de niló. Bruna com una cubana, tenia el parar distingit de les dones que ofereixen resistència al pas del temps. No veié la cara a l’home; capficat com estava, xuclava desatent d’una pipa apagada. Per un moment se la imaginà dalt de la Kawasaki.

Féu un somriure i continuà endavant".

No emprenyeu el comissari!.

Ferran Torrent

—

LLAMPEC

El poema és la mirada que travessa

amb la veritat de la paraula

els ulls profunds de la veu humana.

Només si hi penetra

i t’esgarra amb un crit fondo,

el poema segueix viu.

Així vull morir tantes vegades

com un llampec en la tempesta;

desposseir-me d’aquesta mort

obrint escletxes de llum en el cor.

Les cossinogues.

Carles Querol Traver

—

"