El mòbil que ens ha tret la conversa

Por Maria Teresa Pi-Sunyer

Llegim en aquest llibre escenes que es va trobant l'autora mentre passeja, en les quals hi ha un mòbil implicat. L'escriptura és fluida i detallada. El lector forma part com a testimoni de l´abrupte trencament que es produeix en les converses que s´estan entrellaçant, en el moment en què sona un mòbil. Es trenca el que hi havia i es perd el fil. Domina el mòbil per sobre de tot allò que s´estava produint en les relacions entre persones. I difícilment es reprendrà tal i com anava. Una nova interacció amb un altre que no hi es, predomina sobre el que sí que hi és i que queda apartat.    Una vegada i una altra, el que comença s'acaba indefinidament. Mentrestant, els ulls no es miren, no es mira l'entorn, tampoc es mira per on es passa mentre es camina.
Es tracta d'un reclam sentit i convençut de la conversa, que estimula el compartir, el ser a prop, el mirar-se, el tocar-se i que ennobleix l'esperit i els vincles afectius.

• Idioma: Español
• Editorial: Hakabooks
• Fecha de lanzamiento: 1 may 2024
• ISBN: 9788410173286

Vista previa del libro

Per començar

Gaudir d´una bona conversa és un benestar que queda i que ens fa sentir bé. Per a les persones que en formen part, el que es diu i com es diu, el lloc i el temps que s´ha donat perquè passés, i hagi estat memorable. Percebo que la intromissió del mòbil juga una carta contrària a aquest benestar que ofereix la comunicació. I ho he volgut escriure.

Des del principi, voldria deixar ben clara quina és la meva prioritat del que es pot assenyalar sobre el mòbil. Escric sobre l´aspecte que m´interessa: consideracions sobre la interferència del mòbil en les relacions humanes. Soc conscient que al mateix temps existeixen molts altres aspectes del mòbil a tenir en compte. Múltiples. Sé molt bé que hi són. Però no es tracta aquí de parlar-ne. Senyalo bé el que vull ressaltar i aprofundir. No és que els altres no els tingui en compte. És que no els incloc en aquest relat. Aquell és el meu punt d’atenció.

Deixo constància que soc conscient que el mòbil té unes enormes virtuts impensables fins ara. Jo tinc mòbil i les reconec. El mòbil forma part de la meva vida diària, com per a gairebé tothom. L’utilitzo quan crec que el necessito. Penso que ens ha aportat grans avantatges. Poder escriure´s amb altres i quedar per fer tasques que s’han de complir i amb qui et venen de gust. Poder buscar noms, títols, fets de tot tipus, adreces, el que vulguis... Trobar la música que t’agrada i que la puguis escoltar al moment. Ha facilitat en gran manera la vida pràctica. Et pot resoldre situacions complicades. I et pot salvar la vida, també.

Un cop dit això, sé que aquestes facilitats les paguem amb escreix amb infinitat de dades i informació que anem cedint. Després s’aboquen contra el món on vivim, afectant des de l’individu fins al planeta. Forma part d’un joc d’interessos en el qual ens veiem atrapats, i enganyats, sense adonar-nos-en de la seva magnitud real. I en què participem. Per inconsciència, ignorància o desinterès en els efectes que això comporta. És inabastable i sembla que queda lluny, quan ho tenim a tocar, cada cop que toquem la pantalla.

Visc la contradicció entre la utilitat que ofereix el mòbil en moltes funcions pràctiques i l’ interès que mantinc en els seus efectes vers la comunicació entre les persones. Ho he de poder separar. El mòbil en general és un aparell un xic malèfic per a mi. Té els seus racons foscos en els quals les persones fràgils s´hi poden endinsar sense adonar—se’n i perdre-hi el millor de la seva vida. Es troben al descobert, a l’abast de qualsevol. I amb poques mesures de prevenció. Tot està exposat en el mateix aparell. Segons com el mires, hi trobes diferents visions. Has de saber afinar quina d´entre elles tries. Potser per anar indagant com aproximar-m´hi , escric aquest relat.

No voldria ignorar aquesta relació discordant que es crea amb el mòbil, sinó tenir-la en compte com a premissa principal. Intentar adonar-se´n d´allò que transmet i com poder abordar-ho. Em sembla necessari poder conèixer aquesta nova realitat per ser pensada i que sorgeixin les preguntes adequades. I potser alguna resposta.

L’ús del mòbil té serioses repercussions en molts àmbits de la persona que l’utilitza. A nivell psicològic, social, de la salut. En la que n’he volgut especificar amb detall i dedicar-m´hi especialment, la que m´ha atret l´atenció des dels inicis, és aquella que té a veure amb el fet de parlar i les seves afeccions incloses. Comunicar-se entre persones forma la millor part de les relacions humanes i aporta benestar emocional. Permetre que es pugui donar en les millors condicions, a vigilar de molt a prop, la meva àrea d´estudi.

Les altres múltiples repercussions, com són les relacionades amb les fotos, vídeos, webs, intimitat, privacitat, violència i més encara, fins a ser inacabables, no entren en aquest escrit. Cadascuna d´elles requereix d’un ampli abordatge que no és la meva intenció tractar aquí. De totes maneres, tots els aspectes estan relacionats els uns amb els altres i el que pugui tractar sobre una d´elles incideix en totes les altres.

Cal ressaltar que el mòbil no és l´única causa dels efectes negatius que genera. De fet, n´és un símptoma. En la relació entre les persones hi ha múltiples factors que intervenen. La societat actual no ofereix res millor, no ajuda. Ha propiciat que això passés. L´aparició de les noves tecnologies és molt poderosa, té molta força i implicació social. S´ha implantat com un costum per a tots, com si hagués vingut per quedar-s´hi. Sense pensar-s´ho dues vegades. Fàcilment crea addicció. Sembla que la nostra vida no pot funcionar sense aquests mitjans que ja estan ben instal·lats.

El parlar pel mòbil s´ha estès per tot el món. Està revolucionant els patrons de comunicació existents fins ara. També la comunicació que es produeix entre dues persones amb presència física. Diuen que el mòbil comunica la gent. Podem saber molt del que passa a l´altre costat del món, però molt poc de qui hi ha