Artificium

39º a l'ombra ha estat considerada una de les grans novel·les sobre els inicis del turisme de masses a Mallorca i de les més rellevants de l'anomenada generació literària dels setanta. Però, sense cap dubte, com explica Sebastià Portell a l'epíleg d'aquesta edició, és una obra que va molt més enllà. "Quan escrivia 39º a l'ombraAntònia Vicens feia feina de secretària a l'Ariel, un dels flamants hotels de la costa de Cala d'Or, i el director, en saber que escrivia a les nits, li va prohibir tenir els llums de l'oficina encesos. Gastava massa. És per això que l'autora va decidir recloure's en la intimitat sòrdida del lavabo d'un bungalou per a treballadores per a redactar 39º a l'ombra, guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la de l'any 1967 i considerada per molts la seva òpera prima, el seu primer gran llibre després de l'aparició dels contes de Banc de fusta. Amb la recuperació d'aquesta obra, Lleonard Muntaner, Editor proposa no només la relectura d'un dels textos fundacionals de la literatura catalana del darrer mig segle, sinó que deixa en mans del lector l'inici o la represa de més d'un debat que es troba lluny de resoldre's. Un debat sobre turisme i sobre gènere, en efecte, però sobretot el qüestionament de les relacions de poder i de totes les corrupcions, perversions i injustícies que aquestes han suposat al llarg del temps. Un fenomen que opera molt més enllà dels cinquanta anys de la novel·la, però que la novel·la analitza com qui no vol la cosa, amb un estil absolutament lubrificat i amb tota la lucidesa." (Sebastià Portell)

El desert malva és en primer lloc un relat breu, suposadament escrit per una autora desconeguda, que explica la frenesia amb què la Mélanie, una jove adolescent de quinze anys, afronta el xoc que representa acarar-se amb la realitat, a la recerca de respostes, per entendre qui és i per què la seva vida ha esdevingut la història d'una errància, una cerca embogida per tastar la llibertat a través del seu vagareig en automòbil, recorrent el desert d'Arizona a gran velocitat, enlluernada per una llum, puresa i solitud que la fascinen. Paral·lelament, s'hi entrecreua un enigmàtic "home llarg", un clar demiürg de la destrucció, responsable científic dels assaigs d'una nova bomba que s'està provant en el desert. Fascinada per aquest relat, una estudiosa descobreix el llibre i decideix fer un exercici d'exegesi per, finalment, traduir-la amb el títol de Malva, el desert. Publicat el 1987, El desert malva aviat es va convertir en un llibre de culte i, des d'aleshores, ha estat motiu de centenars d'assaigs d'interpretació fins a esdevenir un clàssic de la literatura quebequesa. L'obra també és una meditació sobre la traducció i una brillant posada en qüestió de la representació de la mirada crítica sobre la realitat: què són, com es relacionen, on es refugien la realitat i la ficció.

Des de fa dos mil anys és, com afirma Mihail Sebastian, un acte arriscat de sinceritat. Aquest és el balanç que fa l'autor arran de l'escàndol provocat per la publicació, l'any 1934, d'aquesta novel·la amb el pròleg del seu mentor Nae Ionescu, filòsof compromès amb l'extrema dreta i l'antisemitisme, que incorporem en aquesta edició juntament amb un pòrtic de la investigadora i escriptora Marta Petreu. Al llibre, que abraça deu anys de la història del Bucarest cosmopolita d'entreguerres, d'una Romania inserida de ple en el continent europeu, l'autor ressegueix la vida del protagonista que escriu en forma de dietari i es planteja amb un estil fi, a voltes racional i èpic, a voltes frívol i evocador, la recerca de la seva identitat jueva. El contrast entre la brutalitat del món exterior —en la narració dels abusos antisemites com avantsala del que passaria a Europa— i la veu interior del protagonista sense nom —manifesta en el relat íntim de la resistència per mantenir la llibertat individual— s'escorre enmig de passatges propis de la novel·la psicològica, vetllades de regust modernista, episodis amb debats encesos, escenes que lloen l'amistat o la solitud devastadora i moments sublims com el del retrat d'un llibreter jiddisch. Tota una saga de personatges rere els quals Sebastian pren distància del seu món, com si d'un espectador es tractés, per fer-lo arribar tant als lectors d'aleshores com als d'ara: amb la sagacitat de l'escriptor conscient —però no tràgic— del fet jueu.

El Rilke que ens parla des d'aquestes pàgines de bell antuvi no sembla encaixar gaire amb el poeta abrandat de "Cançó d'amor i de mort del corneta Christoph Rilke", amb el literat solitari i hiperconscient de les "Cartes a un poeta jove", amb l'escriptor torturat d'"Els Quaderns de Malte Laurids Brigge" o amb l'excels versificador dels "Sonets a Orfeu" i les "Elegies de Duino", que són els llibres que més acollida han tingut entre nosaltres. Però es tracta d'una impressió enganyosa: qui es deixi portar sense prejudicis per la proposta un punt enjogassada de l'autor, arribarà al final d'aquest llibre amb la sensació d'haver assistit a una de les representacions més agudes, profundes i poètiques de la condició humana, que, lluny de ser una obra menor, mereix ser considerada una de les fites creatives d'aquest autor sublim que va ser Rainer Maria Rilke. (De la presentació de Ramon Farrés)

El llibre d'una ciutat escrit per un nadiu estarà sempre emparentat amb les memòries; no en va l'autor va passar la infància en aquell lloc, tal com Franz Hessel la seva a Berlín. I si ara es posa en camí i passeja per la ciutat, no coneix l'impressionisme exaltat amb què el descriptor aborda sovint el seu objecte. Hessel no descriu, explica. Encara més, torna a explicar el que ha sentit. Passejades per Berlín és un eco del que la ciutat va explicar a l'infant d'altres temps. Un llibre èpic de cap a cap, una manera de memoritzar tot vagarejant, un llibre per al qual el record no va ser la font, sinó la musa, que als carrers es posa al capdavant. Als seus ulls cada carrer fa baixada, i davalla, si no cap a les mares, sí cap a un passat que encara pot ser més fascinant per tal com no és tan sols el propi de l'autor, el privat. En l'asfalt per on camina els seus passos desperten una ressonància sorprenent. (Walter Benjamin)