Acadèmia dels nocturns

Els (tres) textos ací presentats, pertanyen al llibre que Xosé Luis Méndez Ferrin publicà sota el títol genèric d'«Amor de Artur». La traducció al català ha estat realitzada tenint com a base el text de la segona edició, açò és, la de 1983.

L'obra teatral El Tractat d'Almisrà, que presentem en tercera edició, va ser escrita amb encert i inspiració, l'any 1979, per Salvador Domènech i Llorens, a partir del Llibre dels feits de Jaume I, del document de donació d'Énguera i del text del Tractat. Se'n féu la primera edició el 1984. l'any 1994, amb motiu de la commemoració del 750è aniversari de la signatura del Tractat i a petició del president del Patronat del Tractat, Romà Francés Berbegal, l'obra va ser revisada per la Universitat de València, a càrrec dels professors Maria Conca i Josep Guia. Aquell mateix any, per tant, se'n féu la segona edició, que corregia la primera (en aspectes lingüístics, poètics i històrics) i l'ampliava (amb una nova escena d'enaltiment del rei en Jaume). Aquesta obra es representa cada 25 d'agost al Camp de Mirra, per actors no professionals de la mateixa població.

Dels contes que segueixen, sis no són estrictament inèdits. Aparegueren, amb petites variants en la majoria dels casos, publicats en revistes. Són els titulats "Un conte cruel" (publicat a La Relia, n° 2, hivern del 1984), "Plat únic i postres", "Al·lèrgia", "A la deriva", "Disputes conjugals" i "Ombres esvalotades" (publicats a L'Espill, n° 21, juny del 1985). Trobe que mantenen una unitat certa amb la resta i per això estan ací.

Aquest llibre no és només un intent de reparar la injustícia que representa el desconeixement de Gori Muñoz en les seues diferents facetes creatives: la d'escenògraf, dibuixant, pintor i, la que ací es recupera, la d'escriptor. Aquests tres textos són també documents de primera mà sobre la sensibilitat de l'artista cap al seu passat, cap a la vida i l'art. Pertanyen a tres etapes vitals diferents: "Daumier" correspon a la seua joventut, quan s'havia instaurat la Segona República i l'escenògraf va rebre una beca de la Junta d'Ampliació d'Estudis per anar a París; "Pequeño itinerario bélico del hambre" va ser escrit en la maduresa, i està format per diversos relats ambientats en la Guerra Civil espanyola, i, finalment, "Ni en cap mapa, ni en cap història", escrit per un Gori sexagenari i probablement malalt, evoca la València que va deixar en la seua infantesa, la del primer quart del segle xx. En tots ells destaca el to descriptiu i minuciós de l'escenògraf que revela el secret de les coses, que indaga en la psicologia dels personatges, dels espais o de les situacions de l'època que li va tocar viure. També ens permeten apreciar el que poden significar els records des d'un exili interminable. Gori Muñoz (Benicalap, 1906-Buenos Aires, 1978) va ser un conegut dibuixant durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola, i responsable del taller de decoració del Pavelló d'Espanya en l'Exposició Internacional de París de 1937. Després, en el seu exili forçós a Buenos Aires, va consolidar una prestigiosa carrera professional en l'escenografia teatral i cinematogràfica. Va realitzar més de 190 decorats per a pel·lícules del cinema argentí i gran part de les escenografies de les estrenes de les companyies espanyoles de l'exili republicà, entre elles la de Margarita Xirgu, tant a Buenos Aires com a Montevideo. Rosa Peralta Gilabert (Arboleas, 1962), investigadora i escenògrafa, va realitzar la seua tesi doctoral sobre l'escenògraf Gori Muñoz a la Facultat de Belles Arts de València. Ha publicat diversos estudis sobre l'escena i l'art en l'exili de la Segona República espanyola, i els llibres La escenografia de l'exili de Gori Muñoz (2002) i Manuel Fontanals escenògraf. Teatre, cinema i exili (2007). És membre del Grup d'Estudis de l'Exili Literari i del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, ambdós vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, és el pitjor moment per començar una història d'amor; per contra, en lluna creixent és el moment més adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comença a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les històries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a començar una altra vegada... Per això, de vegades, les històries d'amor acaben com la lluna... Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre...

Guardonat amb el Premi Micalet de Teatre (2014), convocat per la Societat Coral El Micalet. Un camí sense llambordes. Al final, una casa on viuen dues persones. Hostatgen una visita del passat... Aquest volum ens mostra l'aroma de l'espígol i de la incomunicació. El suau tacte d'un cos en moviment ballant amb l'aire, d'una banda, i la fredor dels barrots d'una presó, d'una altra. El gust agredolç dels besos que es fan des dels ulls, però que no arriben als llavis, i el tast amarg de les píndoles que pretenen curar la demència. Com a música de fons, el soroll de la mar, un piano i un violí. I al cel, la presència còmplice de la lluna, que guaita per la finestra per a empeltar d'argent aquesta estança llòbrega, habitada per tres ombres i un mocador fúcsia que no sap ballar.

Aquesta és una obra colpidora i tràgica que qüestiona la capacitat d'estimar de l'ésser humà, sobretot quan es troba en circumstàncies difícils. Una reflexió sobre la vida i la mort, l'escepticisme i les creences religioses, tot reivindicant l'amor homosexual des de la universalitat i la força dels sentiments profunds i autèntics. Aleix està decidit a fer fora de casa i de la seua vida Marc, amb qui conviu de fa cinc anys. El motiu no és precisament la falta d'estima; ben al contrari, n'està més enamorat que mai i per això vol estalviar-li el patiment de veure'l morir. La negativa de Marc a abandonar-lo en els pitjors moments condueix a destapar conflictes, fortaleses i pors, records i rancúnies i... els vertaders sentiments. Una rosa i la pols de roses seran tot el què Aleix necessitarà per a descobrir que potser l'amor és més durador que la pròpia vida.

Un xic i una xica joves, o potser no tan joves, vestits de nuvis, rememoren el dia en què tot va començar. Tot allò que els porta hui ací per a iniciar un viatge al passat recent dinàmic, tendre i amb humor. Una història familiar, quasi real, en la qual els nuvis juguen i conviden a jugar, a ballar i a somriure, per bé que tot el que té un inici segurament ha de tenir un final. Esteu convidats i convidades a la cerimònia. 'Els Nuvis' és Premi Micalet de Teatre 2019 i Premio Teatro Autor Exprés 2019 de la Fundación SGAE en la traducció al castellà, realitzada pel mateix autor.

Amb aquesta obra, Toni-Lluís Reyes ha estat guardonat amb el Premi Micalet de Teatre (2015), convocat per la Societat Coral El Micalet. En Pep i na Marta són els dos encarregats d'un arxiu municipal d'un poble de Mallorca. Un matí quan na Marta arriba a la feina es troba el cos sense vida del seu company. Un suïcidi, diuen. En Jordi és el nou arxiver i serà l'encarregat de fer la feina d'en Pep: catalogar, analitzar i estudiar tota la documentació que arriba de l'arxiu central que va ser expropiada durant la guerra. La feina no li serà gens fàcil perquè hi ha documents que van desapareixent... però gràcies a l'astúcia, insistència i perseverança farà un descobriment que el posarà en conflicte amb la màfia política del moment.

Aquesta obra ha obtingut el XXIX Premi de Teatre El Micalet (2016), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Lucrecia Cervelló, Jaime Linares, Begonya Tena, Pep Ricart i Pilar Almeria. L'autor situa l'acció en una trinxera de la serra de Pàndols durant l'estiu de 1938, en plena contraofensiva de l'exèrcit franquista obligat a recular posicions quan l'exèrcit republicà va travessar l'Ebre el 25 de juliol. Quatre soldats republicans d'edat, procedència i ideals diferents conviuen en aquesta situació de barbàrie i comparteixen les pors, les il·lusions, l'enyorança i els records mentre trenen imprescindibles relacions de confiança i amistat per poder sobreviure sota el foc enemic.

Migrantes a merced de traficantes, salones futuristas donde se anuncian seductores avances en alambradas, malvados que se aprovechan de la miseria y fragilidad de los más desvalidos: Matei Visniec en esta obra nos muestra con toda su crudeza el drama actual de la inmigración, recrudecido por el de los refugiados. Magia teatral que conmueve, disfrute para la imaginación y el pensamiento que, una vez acabada la obra, nos dejan una profunda amargura. Y tal vez, el deseo de hacer algo. Con su genio dramático, que nos lleva de lo grotesco a lo terrible, de lo irónico a lo poético, de lo real a lo fantástico, Matei Visniec, maestro del humor negro, nos hace hasta esbozar una sonrisa, una sonrisa muy amarga, ante la catástrofe humanitaria que nos presenta en esta obra hecha de cuadros dramáticos donde se alternan diferentes líneas argumentales.

Estimat públic, esteu convidats a la festa d'aniversari de la nostra benvolguda Marusxka. Sou uns familiars més en aquesta reunió. Podeu ballar, beure, riure i, en definitiva, jugar amb nosaltres. Un joc teatral que planteja un efecte de distanciament que ens ajuda a reflexionar, en traslladar una situació dels nostres dies a la Rússia tsarista de 1915: una tsarina vol arrasar un barri i la nostra família està en risc de desnonament. Una obra enginyosa i ben dialogada sobre la nostra política i la nostra societat. Acompanyeu-nos i brindeu amb nosaltres per Marusxka. Aquesta obra ha obtingut el Premi de Teatre El Micalet (2017), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València.

La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l'edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona fins a l'Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. Aquella cerimònia era posada en escena la nit de Nadal: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època. El Cant de la Sibil·la a la Seu de València és una  tradició valenciana que estem en condicions de reivindicar i conservar com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l'evidència de la seua vitalitat, que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d'origen medieval. En aquest volum s'ha intentat aportar més llum al passat del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, donar testimoni del seu present i potenciar-la en el seu recorregut futur.

Matei Visniec se dio a conocer al gran público con su teatro escrito en francés unos años después de su exilio voluntario en 1987. No obstante, desde muy pronto, durante los años de la dictadura de Ceauşescu, había escrito en rumano otras obras que, en su inmensa mayoría, no se representaron entonces en Rumanía, lo que no es de extrañar por los dardos críticos que lanzaba al régimen, a menudo falsamente disimulados en lo irónico o lo sugerido. Las tres obras que reúne este volumen pertenecen a ese periodo y comparten, además, dos rasgos: son relativamente cortas y el animal tiene un papel importante en ellas: el perro, el caballo y la araña, respectivamente. "El bolsillo del pan" pone en escena a dos hombres que discuten inútilmente sobre cómo salvar a un perro abandonado en un pozo. "Caballos en la ventana" muestra la inquietante conducta de unos caballos mientras asistimos a tres diálogos sobre la guerra –vivida o por vivir. "La araña en la herida" nos traslada a la escena de la crucifixión, lo que permite al autor indagar sobre los seres humanos en una situación extrema. En las tres obras se despliega el genio artístico de Matei Visniec para hacernos esbozar una amarga sonrisa. Y una inquietud vital, nacida de la angustia de vivir en un régimen autoritario, pero también de la propia condición humana.

2014. Laura viatja a Silent després de la mort de la seua àvia, Sandra Pasqual, que ni era d'allà ni tampoc hi tenia família, però havia expressat el desig de ser enterrada en aquell poble. Quan la jove arriba al vetlatori però, es troba que el fèretre és buit: algú s'ha emportat el cos. Quina relació tenia Sandra Pasqual amb el poble de Silent i, sobretot, qui havia estat capaç de fer una cosa així? 2019. Un incendi arrasa un institut de secundària a Barcelona. Uxia, una de les alumnes, és a l'hospital i no vol parlar ni explicar què va passar. Tampoc no pregunta per la seua amiga Lea. De fons, l'ombra d'una persona corre perseguida per una multitud, tres-cents cinquanta anys enrere.

Obra teatral que nos lleva a un hecho de la historia reciente de Ucrania que ha transcendido, por sus repercusiones, las fronteras: el accidente nuclear de la central de Chernóbil de 1986. La obra se centra en los acontecimientos vividos por varios personajes que siguen habitando 'la zona', como se denomina al entorno de esa central, altamente contaminado tras el accidente nuclear, el mayor que ha sufrido nuestro planeta en tiempos de paz. Sus vidas se han visto afectadas directa o indirectamente por la experiencia de ese horror y se debaten entre la esperanza y la desesperación. En esta sorprendente comunidad, se desencadenan unos hechos inesperados cuando irrumpe un nuevo personaje: sobre la delgada línea que separa la realidad de la fantasía, las vidas de cada uno de ellos tomarán entonces su propio derrotero. Pero la obra tiene también otra dimensión: al calor de los acontecimientos, esos personajes reflexionan sobre lo que ha vivido, lo que vive y, tal vez, viva su país. La voz de la autora se suma así a la reflexión colectiva sobre la historia pasada y presente del pueblo ucraniano y sus expectativas de futuro, puestas hoy a prueba por la invasión rusa.

'Caputxeta a Hamelín' és la història de tres personatges units per la incomunicació i la crisi d'identitat, pels tabús, per la transició a l'edat adulta i la maduresa no resolta, per la violència i l'abús, per secrets socials i personals, per l'aïllament, per l'amistat i la traïció, per l'atmosfera de Twin Peaks, pels pobles turístics a l'hivern, amb música de fons de Nirvana, Smashing Pumpkins o REM. Però, per damunt de tot això és una tragèdia contemporània sobre fugides possibles i impossibles d'un món –el propi o el dels altres– en crisi perpètua.

Este volumen reúne cinco obras dramáticas tempranas de Matei Visniec, escritas en rumano antes de que se exiliara a Francia en 1987. Las tres primeras tienen como eje central una espera que alude, más o menos discretamente, a la Rumanía autoritaria en que fueron escritas, pero también indagan en lo mejor y lo peor del ser humano y en las paradojas que lo envuelven. En 'Se contrata payaso viejo', tres viejos amigos que han leído un mismo anuncio esperan ante la puerta de unos supuestos contratantes que no se abrirá. En 'Tres noches con Madox', varios habitantes de un pueblo perdido y aburrido esperan a que despierte y baje a verlos un extraño personaje que han conocido hace poco. En 'La puerta', personajes anónimos hablan entre ellos tras acudir voluntariamente a un extraño departamento que parece antesala de la muerte. Completan el volumen dos obras cortas: 'El hombre que habla solo', con una dramaturgia en espejo, muestra la capacidad del ser humano para engañarse a sí mismo. 'El último Godot' es un sorprendente homenaje a uno de sus indiscutibles maestros, Samuel Beckett.